dijous, 26 de novembre del 2009

TIRANT LO BLANC


INTRODUCCIÓ:
Hem arribat a l’acord, entre nosaltres quatre, de treballar el llibre del Tirant lo Blanc des de la perspectiva de l’amor. Creiem que aquest tema ha estat un dels punt més rellevants en l’argument d’aquesta novel·la, perquè les accions dels personatges depenen molt dels seus impulsos amorosos.
Presentarem aquest treball segons el punt de vista dels personatges més destacats en la novel·la i com cadascun d’ells sent els diferents tipus d’amor que declara Estefania:

1. L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.

2. L'amor profitós. Que es dóna quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós" estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a Estefania rebutjable.

3. L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llençols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.


PERSONATGES:


Diafebus:
És el cosí del Tirant i el seu company d’armes, és un cavaller culte i prestigiós. Sempre està al costat de Tirant, en les seves batalles, embolics amorosos, i sobretot s’ho expliquen tot, són com germans. Diafebus s’enamora de la neboda de l’emperador que és una de les donzelles de Carmesina. En el primer moment que es veuen saben que estan enamorats. Penso que el seu amor es molt liberal per la època, perquè en la seva relació no donen importància a la classe social a la que pertanyen. A part, és un amor secret, on només ho saben Carmesina, Tirant i Plaerdemavida. A mitjans de la novel·la després dels galanteigs i les mirades entre els enamorats, amb l’ajuda de Plaerdemavida es casen secretament. Però més tard, Tirant, demana a l’emperador la mà d’Estefania per a Diafebus, i es casen oficialment a la cort.
Segons els tres tipus d’amor que declara Estefania (enamorada de Diafebus), penso que el seu amor es viciós, com podem veure al llarg del llibre en diverses escenes, per la espontaneïtat de la seva relació tant amorosa com sexual, ho convertien en un joc amorós. L’objectiu d’aquest tipus d’amor és aplegar-se al llit per obtenir tot el plaer que es pugui (com diu Estefania). Es pot veure quan Tirant i Diafebus entren per la nit a la cambra on dormen la princesa i Estefania.


Ricomana:
És la filla del rei de Sicília. És una noia molt fina, una mica consentida, presumida i dóna molta importància al llinatge de les persones. La seva relació amb Felip comença a Sicília, on ella s'enamora d’ell, una mica gracies a Tirant perquè ajuda a Felip(el seu enamorat, infant del rei de França) a conquistar-la, perquè el és una mica maldestre. Però ella no confia en ell. Al cap d’un temps, gracies a una prova de llinatge que li fa fer ella a Felip, s’acaba enamorant, i finalment es casen.
Penso que per Ricomana aquest amor és profitós perquè ella li dóna molta importància al llinatge, encara que ella s’enamora de veritat, penso que no s’hauria fixat en el Felip si no hagués sigut l’infant d’un rei.


Carmesina:
És la filla de l’emperador. Quan Tirant li declara el seu amor amb un mirall, ella es queda molt sorpresa i per vergonya no accepta. Els intens de tirant per conquistar-la fan que finalment Carmesina accepti que esta enamorada d’ell. El seu gran amor per Tirant no impedeix que segueixi les tradicions d’aquells temps, que era casar-se verge. Segons el tres tipus d’amor que s’esmenten en l’obra, el de Carmesina és l’amor virtuós ja que Tirant és un cavaller molt reconegut que la festeja com en els amors trobadorescos, i aquí la donzella només pren la decisió d’acceptar-lo o no.


Tirant lo Blanc:
És un cavaller molt reconegut per el seu enginy i la seva intel·ligència, però que a la hora de relacionar-se amb les dones és tímid però conserva la seva característica traça. Des del primer moment que veu a Carmesina s’enamora d’ella. Sent un amor molt fort que durant uns dies el fa estar deprimit, pensatiu i amb ganes d’estar sol ja que era la primera vegada que s’enamorava. Primer el seu amor es virtuós ja que ell intenta seduir a Carmesina, desprès quan u aconsegueix el seu amor es torna viciós i li fa visites nocturnes a carmesina encara que no aconsegueix el que desitja. finalment es casa amb carmesina.


Plaerdemavida:
És la cosina de Carmesina, filla de l’Emperador. Inicialment sembla que vol ajudar a Carmesina a que la seva relació amorosa amb Tirant funcioni, però en els seus jocs per ajudar a Tirant, sembla que el desitgi. El seu amor és viciós, per què ella és la que pren la iniciativa i aprofita la seva gràcia per treure’n profit. Plaerdemavida no es casa.


Estefania
És una donzella de la princesa Carmesina. Ella esta enamorada de Diafebus i l' amor és correspost. En l'obra, Estefania, fa un discurs a Caremesina explicant-li els tres tipus d’amor que hi ha. L’amor virtuós, l’amor profitós, que ella rebutja completament, i l’amor viciós, que és amb el que ella se sent identificada i que més aprova.
En aquest amor és la donzela qui pren la iniciativa per treure’n el màxim profit.
Finalment es casa amb Diafebus.


Emperadriu i Hipòlit:
L’Emperadriu era la mare de Carmesina i estava casada amb el gran monarca. Hipòlit era un jove guerrer que acompanyava a Tirant i al seu cosí. Aquest personatge va agafar importància arrel de que l’Emperadriu es va fixar en ell perquè s’assemblava el seu fill difunt. Ell quedà totalment enamorat d’ella ja que era una dona amb una diferencia d’edat considerable, culte i amb classe. En canvi ell era un simple guerrer.
Podríem parlar d’un amor profitós ja que l’Emperadriu s’aprofita d’ell per sortir de la rutina i ell per guanyar un certa posició social.


La viuda reposada:
Era una de les donzelles de Carmesina. Aquesta dona se sentia gelosa per la relació que mantenien Tirant i Carmesina. Per aquest motiu la viuda intenta separar-los intentant allunyar Carmesina de Tirant per que ell es fixès en ella.
Podríem parlar d’un amor viciós ja que ella estava obsessionada amb Tirant i el desitjava per sobre de tot.