TREBALL CATALÀ SEGONA PART:

L'enllaç és:

http://es.calameo.com/read/0001058201436651020f5

PD: Hi ha hagut problemes a l'hora de penjar el treball, perque en el document, el text va acompanyat de fotografies, i al pujar-lo al calameo no apareixen.

La decadència

Aquí està el enllaç per veure el treball de català:

http://es.calameo.com/read/00010582095843355dd59

TIRANT LO BLANC

INTRODUCCIÓ:
Hem arribat a l’acord, entre nosaltres quatre, de treballar el llibre del Tirant lo Blanc des de la perspectiva de l’amor. Creiem que aquest tema ha estat un dels punt més rellevants en l’argument d’aquesta novel·la, perquè les accions dels personatges depenen molt dels seus impulsos amorosos.
Presentarem aquest treball segons el punt de vista dels personatges més destacats en la novel·la i com cadascun d’ells sent els diferents tipus d’amor que declara Estefania:

1. L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.

2. L'amor profitós. Que es dóna quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós" estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a Estefania rebutjable.

3. L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llençols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.

PERSONATGES:

Diafebus:
És el cosí del Tirant i el seu company d’armes, és un cavaller culte i prestigiós. Sempre està al costat de Tirant, en les seves batalles, embolics amorosos, i sobretot s’ho expliquen tot, són com germans. Diafebus s’enamora de la neboda de l’emperador que és una de les donzelles de Carmesina. En el primer moment que es veuen saben que estan enamorats. Penso que el seu amor es molt liberal per la època, perquè en la seva relació no donen importància a la classe social a la que pertanyen. A part, és un amor secret, on només ho saben Carmesina, Tirant i Plaerdemavida. A mitjans de la novel·la després dels galanteigs i les mirades entre els enamorats, amb l’ajuda de Plaerdemavida es casen secretament. Però més tard, Tirant, demana a l’emperador la mà d’Estefania per a Diafebus, i es casen oficialment a la cort.
Segons els tres tipus d’amor que declara Estefania (enamorada de Diafebus), penso que el seu amor es viciós, com podem veure al llarg del llibre en diverses escenes, per la espontaneïtat de la seva relació tant amorosa com sexual, ho convertien en un joc amorós. L’objectiu d’aquest tipus d’amor és aplegar-se al llit per obtenir tot el plaer que es pugui (com diu Estefania). Es pot veure quan Tirant i Diafebus entren per la nit a la cambra on dormen la princesa i Estefania.

Ricomana:
És la filla del rei de Sicília. És una noia molt fina, una mica consentida, presumida i dóna molta importància al llinatge de les persones. La seva relació amb Felip comença a Sicília, on ella s'enamora d’ell, una mica gracies a Tirant perquè ajuda a Felip(el seu enamorat, infant del rei de França) a conquistar-la, perquè el és una mica maldestre. Però ella no confia en ell. Al cap d’un temps, gracies a una prova de llinatge que li fa fer ella a Felip, s’acaba enamorant, i finalment es casen.
Penso que per Ricomana aquest amor és profitós perquè ella li dóna molta importància al llinatge, encara que ella s’enamora de veritat, penso que no s’hauria fixat en el Felip si no hagués sigut l’infant d’un rei.

Carmesina:
És la filla de l’emperador. Quan Tirant li declara el seu amor amb un mirall, ella es queda molt sorpresa i per vergonya no accepta. Els intens de tirant per conquistar-la fan que finalment Carmesina accepti que esta enamorada d’ell. El seu gran amor per Tirant no impedeix que segueixi les tradicions d’aquells temps, que era casar-se verge. Segons el tres tipus d’amor que s’esmenten en l’obra, el de Carmesina és l’amor virtuós ja que Tirant és un cavaller molt reconegut que la festeja com en els amors trobadorescos, i aquí la donzella només pren la decisió d’acceptar-lo o no.

Tirant lo Blanc:
És un cavaller molt reconegut per el seu enginy i la seva intel·ligència, però que a la hora de relacionar-se amb les dones és tímid però conserva la seva característica traça. Des del primer moment que veu a Carmesina s’enamora d’ella. Sent un amor molt fort que durant uns dies el fa estar deprimit, pensatiu i amb ganes d’estar sol ja que era la primera vegada que s’enamorava. Primer el seu amor es virtuós ja que ell intenta seduir a Carmesina, desprès quan u aconsegueix el seu amor es torna viciós i li fa visites nocturnes a carmesina encara que no aconsegueix el que desitja. finalment es casa amb carmesina.

Plaerdemavida:
És la cosina de Carmesina, filla de l’Emperador. Inicialment sembla que vol ajudar a Carmesina a que la seva relació amorosa amb Tirant funcioni, però en els seus jocs per ajudar a Tirant, sembla que el desitgi. El seu amor és viciós, per què ella és la que pren la iniciativa i aprofita la seva gràcia per treure’n profit. Plaerdemavida no es casa.


Estefania
És una donzella de la princesa Carmesina. Ella esta enamorada de Diafebus i l' amor és correspost. En l'obra, Estefania, fa un discurs a Caremesina explicant-li els tres tipus d’amor que hi ha. L’amor virtuós, l’amor profitós, que ella rebutja completament, i l’amor viciós, que és amb el que ella se sent identificada i que més aprova.
En aquest amor és la donzela qui pren la iniciativa per treure’n el màxim profit.
Finalment es casa amb Diafebus.

Emperadriu i Hipòlit:
L’Emperadriu era la mare de Carmesina i estava casada amb el gran monarca. Hipòlit era un jove guerrer que acompanyava a Tirant i al seu cosí. Aquest personatge va agafar importància arrel de que l’Emperadriu es va fixar en ell perquè s’assemblava el seu fill difunt. Ell quedà totalment enamorat d’ella ja que era una dona amb una diferencia d’edat considerable, culte i amb classe. En canvi ell era un simple guerrer.
Podríem parlar d’un amor profitós ja que l’Emperadriu s’aprofita d’ell per sortir de la rutina i ell per guanyar un certa posició social.

La viuda reposada:
Era una de les donzelles de Carmesina. Aquesta dona se sentia gelosa per la relació que mantenien Tirant i Carmesina. Per aquest motiu la viuda intenta separar-los intentant allunyar Carmesina de Tirant per que ell es fixès en ella.
Podríem parlar d’un amor viciós ja que ella estava obsessionada amb Tirant i el desitjava per sobre de tot.

ANÀLISI DE POEMES: TÒPICS I FIGURES RETÒRIQUES

1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

1-TÒPICS: Fugit irreparabile tempus
2-FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrbaton, Elipsis (la vida).

2.
(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

1-TÒPICS: Carpe diem
2-FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrbaton, Epítet

3.
¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

1-TÒPICS: Locus omoenus
2-FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrbaton, Hipèrbole

4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

1-TÒPICS: Carpe Diem
2-FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrbaton

5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui deixant la patria,
fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

1-TÒPICS: Captatio benevolentia
2-FIGURES RETÒRIQUES: Preguntes retòrica, Hipèrbaton

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

1-TÒPICS: Beautus ille
2-FIGURES RETÒRIQUES: Anafora, Asíndeton

7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE

1-TÒPICS: Beatus ille
2-FIGURES RETÒRIQUES: hipèrbaton

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia

1-TÒPICS: Locus amoenus
2-FIGURES RETÒRIQUES: paradoxa, asíndeton


9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

1-TÒPICS: Ubi sunt
2-FIGURES RETÒRIQUES: Personificació, comparació, pregunta retòrica.

10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

1-TÒPICS: Contemptus mundi
2-FIGURES RETÒRIQUES: Anadiposi, pregunta retòrica.




11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics

1-TÒPICS: Descriptio puellae
2-FIGURES RETÒRIQUES: Anàfora, metàfora, Comparació.

12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

1-TÒPICS: Sic transit gloria mundi
2-FIGURES RETÒRIQUES: Anàfora, Pregunta retòrica, Comparació

1-Fes la paràfrasi (escriure amb les teves paraules) de quatre poemes.

Poema 1:

L’autor ens fa veure que la vida es pot acabar en qualsevol moment o simplement que passa i se’n va molt depressa, per això tenim que disfrutar-la en present.

Poemes 5:
Ja és de nit! Hem d’anar de festa. Amb la tardor tots tenim els cors plens d’amor però la vida és molt curta i nosaltres no podem parar el temps que fa que cada dia s’acabi.

Poema 6:
Ja pots buscar les coses més grans, més sofisticades, més cares que com la natura en la seva essència senzilla és més maca i més impressionant que qualsevol cosa en aquest món.

Poema 7:
L’home que només desitja cuidar la terra, encara que sigui petita, ja que és en la que ell ha nascut i viure-hi, troba la felicitat.
Per sobreviure noté més neciessitat que el que obté del ramat i de la terra, es conforma amb l’ombra dels arbres i l’escalfor de la seva fusta.